Girona aposta per la biodiversitat amb la creació d’una nova bassa

L’Ajuntament de Girona, en col·laboració amb l’entitat ambiental La Sorellona, ha impulsat una nova acció per renaturalitzar la ciutat. La iniciativa ha consistit en la creació d’una nova bassa al parc de la Devesa, concretament a la zona boscosa darrere de l’esplanada de la Copa.
Aquesta actuació s’emmarca dins del projecte GiroNat, un programa destinat a la recuperació de basses urbanes per fomentar la biodiversitat i integrar més espais naturals dins l’entramat urbà.
Aigua de pluja i vegetació autòctona
Després d’excavar la bassa i impermeabilitzar el terreny per evitar pèrdues d’aigua, aquesta ja s’ha omplert gràcies a les darreres pluges. La propera fase del projecte preveu la plantació de vegetació aquàtica autòctona, que contribuirà a crear un hàbitat ideal per a la fauna i flora locals. Aquesta tasca es durà a terme amb la participació de voluntaris en una jornada de treball ambiental organitzada per La Sorellona.
Segons el regidor d’Acció Climàtica de Girona, Sergi Cot Cantalosella, “la renaturalització de la ciutat és essencial per mitigar els efectes del canvi climàtic. Amb aquesta nova bassa, la Devesa guanyarà biodiversitat, afavorint l’arribada de nova fauna i flora, amb tots els beneficis que això comporta per a una ciutat com Girona”.
Una xarxa de basses per a la ciutat
El projecte GiroNat és ambiciós: es planteja recuperar 24 basses existents i crear-ne 20 de noves arreu de la ciutat. Fins ara, ja s’han completat sis d’aquestes intervencions en zones com la torre de Taialà, la font del Ferro, el castell de Montjuïc i l’espai verd de Puigvistós. A més, es preveu actuar en altres punts emblemàtics, com el parc del Migdia, la parròquia de Sant Feliu de Domeny i els jardins de John Lennon.
Amb aquesta aposta, Girona reafirma el seu compromís amb la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic, convertint-se en un model a seguir en la integració d’espais naturals dins les ciutats.
Participació ciutadana i impacte ambiental
La implicació ciutadana és un dels punts forts d’aquest projecte. Les accions de voluntariat ambiental no només contribueixen a l’execució tècnica de les millores, sinó que també promouen la conscienciació col·lectiva sobre la importància de preservar la biodiversitat.
Aquestes basses no només seran un refugi per a la fauna local, sinó que també serviran com a espais educatius per sensibilitzar les futures generacions sobre la necessitat d’equilibrar el desenvolupament urbà amb la preservació del medi ambient.
Girona demostra, amb accions com aquesta, que la renaturalització urbana no és només una necessitat, sinó també una oportunitat per construir ciutats més resilients, saludables i sostenibles.
La importància de les accions mediambientals per a un futur sostenible
La iniciativa de creació de basses al parc de la Devesa de Girona no és només un projecte local, sinó també un exemple inspirador de com les accions mediambientals poden transformar les ciutats en espais més habitables, resilients i saludables. Aquests tipus d’intervencions tenen un impacte directe en aspectes clau com la qualitat de vida, el canvi climàtic i la salut de les comunitats.
Renaturalització i qualitat de vida
La integració d’elements naturals a les zones urbanes, com les basses, ajuda a crear entorns més equilibrats i agradables per viure. Espais com el parc de la Devesa, amb el seu nou estany, proporcionen llocs de lleure, relaxació i connexió amb la natura per als ciutadans. Això no només millora el benestar emocional, sinó que també fomenta el contacte directe amb la biodiversitat, incrementant la consciència ambiental de la població.
Segons estudis recents, les zones verdes urbanes contribueixen a reduir l’estrès, promoure l’activitat física i generar una sensació de comunitat entre els residents. Amb iniciatives com el projecte GiroNat, Girona no només aposta per l’ecologia, sinó que també treballa per millorar la qualitat de vida dels seus habitants.
Lluita contra el canvi climàtic
El canvi climàtic és un dels desafiaments més grans del nostre temps, i les accions locals juguen un paper fonamental en la mitigació dels seus efectes. La creació de basses urbanes contribueix a:
- Reduir l’efecte illa de calor urbana: Les zones verdes amb aigua regulen les temperatures, fent les ciutats més confortables durant els mesos calorosos.
- Millorar la gestió de l’aigua: Les basses poden actuar com a reserves naturals d’aigua pluvial, ajudant a prevenir inundacions i garantint una millor distribució d’aquest recurs.
- Augmentar la captació de CO2: La vegetació aquàtica i els arbres al voltant de les basses absorbeixen diòxid de carboni, contribuint a la lluita contra l’escalfament global.
Beneficis per a la salut
Els espais naturals tenen un impacte positiu en la salut física i mental. A banda de fomentar l’activitat física, com caminar o fer esport, la proximitat a zones verdes també redueix el risc de malalties cardiovasculars i respiratòries. Les basses, en particular, atrauen espècies que contribueixen a mantenir equilibris ecològics beneficiosos, com insectes pol·linitzadors i aus que controlen plagues.
També s’ha demostrat que l’exposició a entorns naturals redueix l’ansietat i la depressió, millorant significativament la salut mental. Girona, amb el projecte GiroNat, es posiciona com una ciutat que aposta per cuidar no només el medi ambient, sinó també el benestar dels seus ciutadans.
Biodiversitat i educació ambiental
La creació de basses urbànes no és només una acció ambiental, sinó també una oportunitat educativa. Aquests espais es converteixen en aules a l’aire lliure on nens i adults poden aprendre sobre la importància de la biodiversitat i el respecte pel medi ambient. Els projectes de voluntariat associats, com els liderats per La Sorellona, promouen el compromís comunitari i reforcen el lligam entre les persones i el seu entorn.
Girona com a model a seguir
El projecte GiroNat és una mostra de com les ciutats poden liderar el canvi cap a un futur més sostenible. Amb la recuperació de 24 basses i la creació de 20 de noves, Girona no només millora el seu paisatge urbà, sinó que també contribueix a lluitar contra el canvi climàtic, protegir la biodiversitat i millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans.
Aquestes accions haurien de ser replicades arreu, demostrant que la renaturalització no és una opció, sinó una necessitat per construir ciutats més sostenibles, saludables i en harmonia amb el medi ambient.