Gir d’Europa sobre la IA: On vaig dir prohibir ara dic invertir

Europa ha passat de l’escepticisme a l’eufòria en matèria d’intel·ligència artificial. Després d’anys d’intents per imposar regulacions estrictes, frenar riscos i sancionar l’ús descontrolat d’aquesta tecnologia, ara la Unió Europea ha canviat de rumb.

La recent Cimera d’Acció sobre Intel·ligència Artificial a París ha deixat clar que l’objectiu prioritari ja no és el control, sinó la competitivitat global. En un món on els Estats Units i la Xina dominen la carrera tecnològica, Europa vol recuperar el temps perdut a cop de talonari.

La injecció de 109.000 milions d’euros anunciada per Emmanuel Macron i la creació del consorci “EU AI Champions”, amb un pressupost de 150.000 milions d’euros, marquen un abans i un després en l’estratègia comunitària. Però, aquest moviment és una aposta decidida o una reacció tardana davant la pressió internacional?

La cimera de París ha estat l’escenari d’una exhibició de múscul polític i econòmic. Líders internacionals i grans empresaris tecnològics s’han reunit per redefinir el paper d’Europa en la IA. Després d’anys de debat sobre ètica, riscos i regulacions, l’atenció s’ha desplaçat cap a la inversió i la simplificació dels processos burocràtics. Henna Virkkunen, comissària europea de Tecnologia, ha confirmat que la normativa es flexibilitzarà a través de paquets legislatius “òmnibus” per evitar que la innovació quedi atrapada en un laberint de traves administratives.

La Llei d’Intel·ligència Artificial, que es presentava com el gran marc regulador per controlar aquesta tecnologia, serà reformulada per facilitar-ne el desenvolupament i adaptar-se a les exigències del mercat global. Un canvi d’estratègia que, en poc temps, ha convertit la UE en promotora del creixement tecnològic que abans intentava contenir.

Aquest nou escenari ha estat rebut amb entusiasme per la indústria tecnològica. Reid Hoffman, cofundador de LinkedIn, ha celebrat el canvi de direcció, assenyalant que Europa històricament ha tingut més por als fracassos que entusiasme per la innovació. La seva visió, compartida per moltes start-ups i empreses emergents del continent, reflecteix una realitat incòmoda: la regulació estricta i les traves burocràtiques havien convertit la Unió Europea en un terreny hostil per a les empreses tecnològiques.

Els nous fons multimilionaris suposen una oportunitat per accedir a mercats internacionals i competir amb les grans corporacions nord-americanes i xineses. No obstant això, la pregunta és inevitable: per què aquest canvi sobtat? Quin ha estat el detonant perquè Brussel·les passi de la desconfiança a l’impuls massiu d’aquesta tecnologia?

El programa “EU AI Champions” s’ha presentat com el gran instrument per situar Europa al mapa de la intel·ligència artificial. Amb la participació d’empreses de França, Suècia, el Regne Unit, Canadà i els Estats Units, aquest consorci suposa una aliança transatlàntica sense precedents. L’objectiu és clar: evitar que Europa es quedi enrere en la cursa tecnològica. Sam Altman, CEO d’OpenAI, ha elogiat l’aposta francesa, considerant que podria convertir-se en un model per a la resta del continent.

Aquest suport extern contrasta amb la posició que Macron mateix defensava fa uns mesos, quan alertava que una regulació excessiva podia ser “punitiva” i acabar bloquejant el creixement tecnològic europeu. Aquesta contradicció posa en evidència la manca d’una estratègia coherent dins la UE, que sembla reaccionar a la velocitat dels esdeveniments més que no pas dirigir-los amb una visió a llarg termini.

L’esdeveniment a París ha estat també una demostració de poder polític i econòmic. Els salons del Palau de l’Elisi han reunit els principals actors d’aquesta nova fase, convertint França en l’epicentre de la transformació digital europea. La pregunta clau ara és si aquest gir estratègic serà suficient per recuperar la posició d’Europa en la carrera tecnològica.

La inversió massiva i la flexibilització reguladora poden impulsar la innovació, però també plantegen nous interrogants sobre els límits ètics i la protecció dels drets digitals. Europa, que fins ara es presentava com el referent mundial en regulació tecnològica, ha decidit entrar de ple en la competició global. Un canvi de rumb que, més que marcar un nou camí, posa en relleu una realitat ineludible: la tecnologia avança més ràpid del que les institucions poden controlar.