Amer acull la reestrena centenària de “La quimera de l’or” de Chaplin
Aquest divendres 27 de juny, el Teatre El Casal d’Amer acollirà una cita especial per als amants del cinema: la projecció de La quimera de l’or, de Charles Chaplin, una de les obres més emblemàtiques del setè art.
L’acte tindrà lloc a les 21 h i s’inscriu en el marc de la reestrena internacional del film, que arriba a Amer exactament 100 anys i un dia després de la seva presentació original al Teatre Egipci de Los Angeles.
La pel·lícula ha estat restaurada digitalment en 4K, fet que permet reviure amb una qualitat d’imatge excepcional l’humor subtil, la poesia visual i la intensitat emocional d’una obra que ha marcat generacions. Aquesta versió recuperada convida a descobrir amb nous ulls un film que manté intacta la seva capacitat de commoure, fer riure i fer pensar, gràcies a l’estil inconfusible de Chaplin i a una narrativa que transcendeix el temps.
La iniciativa, organitzada pel col·lectiu Cinema Paradís Amer, pretén apropar el cinema clàssic a nous públics i reivindicar el valor de veure grans títols en el format original: la pantalla gran i en sessió compartida. L’entrada té un cost de 5 euros i es pot adquirir tant a taquilla com a través de la plataforma Entradium.
Amb aquesta programació, Amer se suma a la commemoració internacional del centenari d’un dels grans títols de la història cinematogràfica, i ofereix al públic local l’oportunitat de reviure una experiència visual i emocional en un entorn pensat per al gaudi col·lectiu.
“La quimera de l’or”: Chaplin i l’epopeia del somni humà
Hi ha pel·lícules que formen part de la memòria col·lectiva, i després hi ha obres com La quimera de l’or, que no només perduren, sinó que redefineixen el que entenem per cinema. Aquesta creació de Charles Chaplin, estrenada el 1925 i restaurada recentment amb una precisió visual impressionant, és un exercici magistral d’equilibri entre comèdia, crítica social i humanisme. I el més sorprenent: continua emocionant com el primer dia.
Chaplin utilitza l’or com a metàfora del desig humà —a vegades noble, a vegades desesperat—, i ho fa des de la figura del seu mític “vagabund”, un personatge que ja no és només còmic, sinó profundament poètic. La seva cerca, enmig de la natura hostil i de la cobdícia aliena, es converteix en una reflexió universal sobre la supervivència, la dignitat i l’amor. Cada gag, cada mirada, cada moviment físic està calculat amb una intel·ligència emocional i una delicadesa que rarament s’ha tornat a veure a la gran pantalla.
La seqüència de la cabana penjant al precipici, l’escena en què cuina la seva pròpia sabata o la dansa dels pans són exemples de com Chaplin converteix l’adversitat en art. És un cinema que riu i plora alhora, que no es limita a entretenir sinó que convida a comprendre la condició humana des d’una simplicitat devastadorament eficaç.
La restauració en 4K només fa que posar en valor allò que ja era evident: La quimera de l’or no ha envellit. És una peça atemporal que cal veure i reviure en pantalla gran, perquè és allà on el seu llenguatge mut, carregat de música i gest, recobra tota la seva força expressiva. Chaplin, en aquest film, no busca l’or real. Busca —i troba— l’or del cinema. I ens el regala, cent anys després, com si fos avui.
