Els micropobles als Països Catalans

Els micropobles als Països Catalans: una realitat territorial extensa amb reptes compartits

Malgrat representar un percentatge molt reduït de la població total, els micropobles ocupen una part significativa del territori als Països Catalans. Aquestes petites unitats administratives concentren valors paisatgístics, patrimonials i socials clau per a l’equilibri territorial i la sostenibilitat rural. La seva distribució, diversa segons el territori, reflecteix l’evolució històrica, geogràfica i política de cada regió.

A Catalunya, el fenomen dels micropobles és especialment rellevant. El 2019, se’n comptaven 337, una xifra que representa una tercera part del total de municipis del país. Aquest conjunt d’ajuntaments amb menys de 500 habitants aplega només un 1,8% de la població catalana, però s’estén al voltant del 40% de la superfície del territori. Aquesta dispersió demogràfica evidencia la complexitat de la gestió municipal en zones de baixa densitat i remarca la necessitat de polítiques públiques adaptades que preservin tant la qualitat de vida com l’activitat econòmica en aquests entorns.

A la Catalunya del Nord, la realitat dels micropobles es manifesta en una concentració significativa a les zones pirinenques. Segons dades del cens del 2019, hi ha 86 viles amb menys de 500 habitants. El Conflent n’aplega 39, seguit pel Rosselló amb 20, la Cerdanya amb 12, el Vallespir amb 11 i el Capcir amb 4. Si s’hi afegeixen les 23 de la Fenolleda, territori històricament occità integrat dins els Pirineus Orientals, s’arriba a 109 municipis d’un total de 226 en aquest departament francès. El micropoble amb menys habitants és Caudiers de Conflent, amb 18 residents, mentre que Estavar, amb 477 habitants, és el més gran dins aquest llindar. Aquesta realitat forma part d’un context més ampli a França, on més de 17.000 municipis —gairebé la meitat del total— tenen menys de 500 habitants.

El País Valencià presenta una situació de vulnerabilitat demogràfica destacada. Dels 542 municipis que configuren la regió, 178 es troben en risc de despoblament. Davant d’aquest escenari, es va posar en marxa l’Agenda Valenciana Antidespoblament (Agenda AVANT), una iniciativa del govern autonòmic per incentivar el repoblament i millorar l’accés als serveis bàsics. Aquest programa busca atraure nous residents, estimular l’activitat econòmica i consolidar les xarxes socials i institucionals que donin estabilitat a aquests municipis.

A les Illes Balears, la concentració urbana i la pressió turística han deixat poc marge per a l’existència de micropobles. El 2022, només dos municipis tenien menys de 500 habitants: Escorca, amb 187 residents, i Estellencs, amb 336. Tot i la seva baixa densitat, aquests municipis mantenen un alt valor paisatgístic i cultural, i en alguns casos pateixen problemes d’envelliment poblacional o d’accés als serveis, similars als de les zones rurals continentals.

Finalment, a Andorra, on l’organització territorial es basa en set parròquies, no hi ha cap nucli que tingui menys de 500 habitants. Aquest model administratiu, adaptat a una estructura política i econòmica diferenciada, presenta una densitat demogràfica més homogènia, però també planteja reptes específics pel que fa al manteniment dels serveis públics i l’equilibri entre desenvolupament i conservació.

L’estudi de la distribució dels micropobles als Països Catalans permet observar realitats diverses però interconnectades, on la dimensió reduïda no és obstacle per al dinamisme local, sinó un estímul per promoure models de vida arrelats, sostenibles i més pròxims a les necessitats dels territoris.

Associació de Micropobles de Catalunya

Amb la col·laboració de les diputacions de Girona i Lleida, l’entitat treballa per reforçar la gestió local, reivindicar la ruralitat i garantir la igualtat d’oportunitats en el territori.

En un país amb una diversitat territorial tan marcada com Catalunya, els municipis petits tenen sovint dificultats per gestionar els seus recursos amb la mateixa eficiència que els grans ajuntaments. Amb l’objectiu de revertir aquesta situació, neix i es consolida l’Associació de Micropobles de Catalunya, una entitat sense ànim de lucre que esdevé el paraigua dels ajuntaments de menys de 1.000 habitants. La seva tasca principal és defensar els interessos dels micropobles, visibilitzar les seves realitats i contribuir a una millor qualitat de vida per a les persones que hi resideixen.

L’associació es posiciona com a eina imprescindible per afrontar el repte de la gestió local en entorns de baixa densitat poblacional. A través d’una feina constant de diàleg amb les institucions i les empreses de serveis, la seva activitat posa sobre la taula les dificultats estructurals que pateixen aquests ajuntaments: pressupostos limitats, manca de personal tècnic, accés desigual als serveis públics i una estructura normativa que sovint ignora les especificitats del món rural.

És en aquest context que l’associació reclama l’aplicació rigorosa del principi de subsidiarietat, pel qual les decisions s’han de prendre des de l’administració més propera a la ciutadania. Això significa reconèixer als micropobles la capacitat de decidir sobre les qüestions que els afecten directament, assegurant així una gestió més justa i eficient.

Una de les propostes més destacades que l’Associació de Micropobles ha defensat davant el Govern i el Parlament de Catalunya és la creació d’un Estatut del Micropoble. Presentat l’any 2018, aquest marc legal específic pretén establir una normativa adaptada a la realitat d’aquests municipis, tenint en compte la seva mida, estructura i recursos. Aquest estatut ha de permetre legislar amb sensibilitat territorial, posant fi a l’aplicació de lleis urbanes a contextos rurals i garantint una millor assignació de recursos.

L’Associació es presenta com una plataforma oberta, plural i inclusiva, que agrupa sense jerarquies tots els micropobles que en volen formar part. La seva acció posa el focus en la defensa de la ruralitat, el repoblament i la gestió equilibrada del territori, promovent iniciatives que fomentin l’arrelament, l’emprenedoria local i la cohesió comunitària. Més enllà de la reivindicació institucional, l’Associació esdevé també un espai de trobada, intercanvi i suport mutu entre municipis que comparteixen reptes i valors.