Impulsen la restauració de la capella Gitana de la presó Model

El Departament de Cultura, a través del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), ha iniciat la segona fase del projecte per recuperar les pintures murals originals que Helios Gómez va crear el 1950 a la coneguda com a capella Gitana, situada a l’antiga presó Model de Barcelona. Aquestes obres, un homenatge als presos, han romàs ocultes sota diverses capes de pintura des de 1998.

El projecte, que es desenvoluparà en quatre fases, té l’objectiu de redescobrir, restaurar i preservar aquestes pintures històriques, amb una intervenció meticulosa que garantirà la seva conservació a llarg termini.

Una intervenció en profunditat

Durant la primera fase, es van dur a terme estudis previs per analitzar l’estat de les pintures, incloent prospeccions i analítiques que han confirmat la presència de pintura mural a tota la cel·la, sostre inclòs, tot i que no totes les zones contenen escenes figurades o ornamentacions.

La segona fase, actualment en execució, consisteix en l’eliminació de les capes de pintura que cobreixen l’obra original. Aquesta tasca és especialment complexa, ja que les capes són molt rígides i estan fortament adherides. La retirada es fa de manera minuciosa, utilitzant tècniques mecàniques i químiques, treballant mil·límetre a mil·límetre per evitar danyar l’obra original. Paral·lelament, es documenta tot el procés amb fotografia digital i radiacions, i es realitzarà una fotogrametria 3D de les pintures un cop descobertes.

Restauració i conservació preventiva

Un cop completada aquesta fase, es procedirà a la restauració de les pintures murals, prevista en la tercera etapa del projecte. Finalment, la quarta fase es dedicarà a establir un protocol de conservació preventiva per garantir-ne la preservació en el futur.

Un espai memorial carregat de significat

Un cop restaurades, les pintures murals seran integrades dins del projecte de museïtzació de l’espai, que formarà part de l’Espai Memorial ubicat a la quarta galeria i al panòptic de la Model. Aquesta iniciativa busca posar en valor el llegat cultural i històric de l’edifici i del mateix Helios Gómez, un artista compromès i polifacètic que va reflectir el seu missatge d’esperança i resistència en aquesta petita cel·la de 7,6 m².

La capella Gitana, que es trobava al corredor dels presos condemnats a mort i feia funcions d’oratori, és avui un testimoni tangible de la història recent de Catalunya i de la lluita per la llibertat. Amb aquesta actuació, es preserva un patrimoni únic que vincula l’art, la memòria i la justícia.

Helios Gómez

Helios Gómez Rodríguez (Sevilla, 1905 – Barcelona, 1956) és un dels noms més emblemàtics de l’art i l’activisme del segle XX a Espanya. Pintor, dibuixant, gravador, cartellista i poeta, Gómez va ser una figura clau de les avantguardes culturals barcelonines i un lluitador incansable pels seus ideals de justícia i llibertat.

L’artista va ser un dels fundadors i president del Sindicat de Dibuixants Professionals de Catalunya, creat el 1936 en plena efervescència social i política. Aquest sindicat, nascut a Barcelona juntament amb altres membres del Grup dels Sis, va esdevenir una plataforma per defensar la Segona República Espanyola a través del cartellisme militant, un mitjà d’expressió poderosa i directa per al poble. Gómez va destacar com el màxim exponent del grafisme ibèric durant la primera meitat del segle XX, amb un estil que combinava l’avantguarda artística amb el compromís social.

Un artista compromès i perseguit

La trajectòria de Helios Gómez no només va estar marcada per la seva producció artística, sinó també per la seva implicació política i revolucionària. Militant anarquista durant la Guerra Civil espanyola, Gómez va defensar les seves idees amb la mateixa passió amb què traçava les seves línies.

Les seves conviccions, però, van tenir un cost alt. Entre 1945 i 1946 i 1948 i 1954, va ser empresonat a la presó Model de Barcelona, on va deixar una de les seves obres més personals i transcendentals: les pintures murals de l’oratori conegut com la capella Gitana. A més, durant el seu empresonament, va compondre un corpus poètic que reflecteix la seva visió del món i la seva lluita interior.

Recuperació de la memòria d’un artista singular

En els darrers anys, l’Ajuntament de Barcelona ha treballat per recuperar i difondre la figura d’aquest artista singular, que sovint havia quedat relegada a l’oblit. L’exposició Dies d’ira, celebrada a la Virreina Centre de la Imatge, és un exemple d’aquest esforç per reivindicar el llegat de Helios Gómez.

Helios Gómez no només va ser un creador excepcional, sinó també un símbol de resistència i de lluita pels drets humans. Les seves obres, impregnades de crítica social i bellesa plàstica, continuen sent un testimoni viu d’una època convulsa i una inspiració per a les generacions futures. Amb la recuperació de la capella Gitana i altres iniciatives, el seu llegat segueix brillant amb força.